Als mals temps ... Santayana!

Al mals temps, bona cara.
(Anònim optimista)

Als mals temps, Santayana !
(Sani Girona, optimistically/.


Properament en aquesta pantalla ;-)

Punts de vista sobre la immigració ...

Bocins de conversa entre dues senyores, escoltats "al vol", a la Rambla de Vilanova.
En castella original, sense subtítols...
Cal precisar que la reproducció és aproximada, però gairebé textual.

- (...) Mejor ecuatorianos, colombianos o argentinos que moros...
Cuantos más vengan, mejor, aunque no sé si caben ya más ...
(...)
- Eso, cada sudaca de más es un velo de menos . Los moros (... )

(Autores, dues mestresses de casa anònimes)

_______________

Assegut a la vora del riu he vist passar ...

Aquest darrers dies, carregat de feina fins al punt que el treballar m'ha fet perdre l'escriure, he tingut la sensació d'estar assegut a la vora del riu, com en l'aforisme xinès, veient passat "cadàvers" ...

*Fotos del rei d'Espanya cremades per eixalabrats; imatges de la repressió corresponent;
* les notícies polítiques del País basc, amb la violència i el terror que torna;
* Ibarretxe que va a la seva, tibant la corda, peti qui peti , Salvador Cardús , opinava sobre això en un article titulat Radicalitat democràtica;
* Guerra i Ibarra amenaçant amb aplicar la Constitució per les bones o amb els tancs, abans no ho facin els del PP , perquè que qui tira primer, tira dues vegades;
* l'ofensiva "tous azimuts" dels capos del PP que tot plegat ara comença, que ha de continuar molt i molt enllà fins el 2008 per recuperar el tron d'Aznar ;
* l'inici de la polèmica pel mocador al cap de les nenes a les escoles i als instituts catalans;
* Catalunya a la Fira de Frankfurt; les crítiques habituals dels crítics habituals per qui tot és un desastre de tràgiques magnituds ;-), les crítiques inflamades a favor de Quim Monzó (in medio virtus?) ;
* l'affaire Cristina Peri Rossi ...;
* les pluges que cada tardor plouen malament sobre Catalunya i al País valencià;
* les habituals males notícies des d'Iraq i des de Myanmar-Birmània;
* feina i més feina;
* poques gotes de satisfacció i de creativitat;
* gairebé grau zero d'escriptura creativa ...

Tot riu avall ...

Per sort sabem que després de la pluja, tard o d'hora, torna el bon temps ... o no hi ha mal que 1000 anys duri...

I avui ja és 12 d'Octubre, la diada nacional d'Espanya (espanyols, felicitats!) que ens permet de fer un pont llarg. Descans i família.

Escriure... eina de poder ?

A l’Avui del 5.10.2007 pg. 48 (Cultura) Ada Castells fa la ressenya del llibre de Daniel Cassany Esmolar l’eina, i afegeix una referència a la reedició de Manual d’estil (el Manual)

Ressalten la frase “Escriure és una eina de poder” amb lletres de 50 punts, cosa que fa força patxoca …
El context concret dins del qual s’emmarca la frase és

“ En un món tan sofisticat, complex i lletrat com el que vivim, escriure és una
eina de poder. Es tracta de construir una identitat perquè ets el que escrius,
tant si ets jutge, com historiador o polític”.

I em sembla una reflexió interessant, i la frase hagués millorat encara si a la llista d’exemples hi hagués afegit un “ o un Joan o una Montserrat qualsevol”.

Pagarà la epna llegir-ho? Som el que escrivim? La llista es va allargant, Som el que mengem, som el que llegim, som la tele que mirem, som les platges on ens banyem, l'aigua que bevem i les hores que treballem i les hores que dormim, ...

Si em decideixo a llegir-lo serà per la curiositat que em provoca veure quines respostes dóna a preguntes tals com : “Com construeix l’autor el seu lector” o Com es controla la construcció de la imatge que un ofereix per escrit ?”
De fet, no n’espero massa, però sí que em permetria de confrontar-ho amb les meves pròpies idees. El que sí cal tenir a mà, m'adono, és aquest Manual d'estil (Eumo, AM Rosa Sensat, UNiv. Pompeu Fabra) que ens promet "resoldre els dubtes que no trobarem ni en un diccionari ni en una gramàtica", la vareta màgica, doncs, la moma.

Tinc clar que el que cal és ser un mateix, identitat que es construeix modulant-nos a base de lectures que ens empenyen cap a una constant evolució més o menys intensa, més o menys eficaç … I "tant pis" pels rànkings i les estadístiques de la blogosfera! ;-) Ja ens llegiran al 2100!

Queda per escriure, em sembla, una autoanàlisi de la pròpia escriptura, feta per part d’un autor que s’atreveixi a fer-ho des d’un punt de vista múltiple … com ho apuntava Georges Perec en un de les seves propostes d’experiments escriptòrics.

Quant a les afirmacions gruixudes, això que « escriure és una eina de poder » hi estic d’acord si s’entén en el doble sentit de poder d’autoafirmació i d’atac , d’una banda i, d’altra banda com a eina de defensa contra la falsedat i la mentida de la paraula dels altres. Però no en el sentit de poder de veritat. Per això, emsembla que caldria escriure la paraula poder en minúscules, entre cometes, o llegir-la amb boqueta de pinyó … perquè el poder de veritat (la raó del més fort) el detenten en cada cas els que decideixen sobre els fets i sobre les persones, amb raó o sense. Escriptor, no et facis il·lusions ;-)


_________________